dilluns, 15 de juny del 2009
LLENGUA I LITERATURA: VALENCIÀ 4t r ESO CONTINGUTS MÍNIMS PER A SETEMBRE
El text expositiu i les seues característiques.
Les propietats del text: la coherència i la cohesió.
La síl•laba, les vocals obertes i els dígrafs.
Registre formal i informal.
Textos expositius: text acadèmic i text divulgatiu.
Origen i evolució del valencià.
Variació diatòpica.
Diftongs i hiats. Ús de la dièresi.
Lèxic patrimonial i cultismes.
L’enunciat, la frase i l’oració.
Tipus d’accents. Regles d’accentuació. Accent diacrític.
Sinònims, hiperònims i antònims.
El currículum i les seues característiques.
El predicat nominal i el predicat verbal.
L’apostrofació i la contracció.
La polisèmia i l’homonímia.
La poesia de la Renaixença.
El full informatiu i les seues característiques.
Els complements verbals (Atribut, CD, CI, CC, CRV, C. Predicatiu i C. Agent).
L’ús del guionet.
Els mecanismes de creació lèxica: derivació, composició, abreviatures, sigles i acrònims.
Pronoms febles.
Confusions en el consonantisme.
Les oclusives a final de mot.
Llenguatges específics. Tecnicismes.
L’argumentació:característiques i estructura.
Esse sonora i esse sorda.
Préstecs: calc i manlleu.
Gèneres d’opinió (I): article d’opinió i
carta al director.
Les grafies j i g i els dígrafs tj i tg.
La interferència lingüística: els barbarismes.
Els gèneres periodístics d’opinió (II): l’editorial i la columna.
Les oracions subordinades substantives.
La grafia x i els dígrafs ig i tx.
El dietari personal.
Les consonants laterals (l, l•l, tl, ll, tll).
Les locucions.
La sol•licitud.
La reclamació.
Oracions subordinades adverbials: temporals, locatives i modals.
Les lletres b/v.
La lletra h.
Les frases fetes.
La publicitat.
Els i les alumnes que no hagen fet alguna de les lectures obligatòries com Els dimonis de Pandora, Mecanoscrit de segon origen, Les urpes del Diable, La Mosca. Assetjament a les aules hauran de fer un treball per cada llibre amb el següent esquema:
COGNOMS: NOM: CURS: DATA:
1. Dades del llibre.
2. Informació sobre l’autor.
3. Anàlisi de l’obra:
a. Argument.
b. Tema.
c. Personatges.
i. PARLA SOBRE ELS PERSONATGES
d. Espai.
i. PARLA SOBRE ON ES DESENVOLUPA LA HISTÒRIA
e. Temps (època-duració).
f. Com s’estructura el llibre?
g. Com acaba el llibre?
h. Valoració i conclusió.
Juny de 2009
LLENGUA I LITERATURA: VALENCIÀ 3r ESO CONTINGUTS MÍNIMS PER A SETEMBRE
- Lectura comprensiva.
- Àmbit d’ús acadèmic.
- Àmbit d’ús periodístic.
- Àmbit d’ús literari.
- Redacció de 100 paraules
Llengua:
- El diftong, el hiat, les síl•labes.
- L’apòstrof, les contraccions vocàliques, el guionet, l’accentuació, els diacrítics i la dièresi.
- Les consonants: fricatives, labiodentals, fricatives alveolars, palatals fricatives i alveolars, les vibrants, laterals i nasals, la grafia h.
- Les categories i tipus de paraules (determinants, pronoms personals, adverbis, els verbs, les preposicions)
- El gènere i el nombre.
- Les perífrasis verbals.
- Els pronoms febles.
- La formació del lèxic; barbarismes i vulgarismes, la derivació i la composició. - Els neologismes.
Literatura:
- Els trobadors.
- Ramon Llull.
- Les Quatre Grans Cròniques
- Jaume Roig i sor Isabel de Villena.
- El Tirant lo Blanch.
Els i les alumnes que no hagen fet alguna de les lectures obligatòries com La Fàbrica, Raquel, El Tirant lo Blanc o La Mosca. Assetjament a les aules hauran de fer un treball per cada llibre amb el següent esquema:
COGNOMS: NOM: CURS: DATA:
1. Dades del llibre.
2. Informació sobre l’autor.
3. Anàlisi de l’obra:
a. Argument.
b. Tema.
c. Personatges.
i. PARLA SOBRE ELS PERSONATGES
d. Espai.
i. PARLA SOBRE ON ES DESENVOLUPA LA HISTÒRIA
e. Temps (època-duració).
f. Com s’estructura el llibre?
g. Com acaba el llibre?
h. Valoració i conclusió.
Juny de 2009
LLENGUA I LITERATURA: VALENCIÀ 1r ESO CONTINGUTS MÍNIMS PER A SETEMBRE
Comunicació:
- Lectura comprensiva.
- Elements de la comunicació.
- El codi de la comunicació.
- La variació lingüística.
- Els usos formals i informals de la llengua.
- Els usos discriminatoris de la llengua.
- Les llengües romàniques.
Estudi de la Llengua:
- Els sons i les grafies, l’alfabet, els dígrafs.
- La síl·laba i els diftongs. Els determinants. La derivació.
- L’accentuació, l’accent diacrític, la composició.
- Les grafies b/v, les grafies p/p, d/t, g/c.
- L’apòstrof i la contracció. Els pronoms personals.
- El guionet.
- El verb (I), (II).
- Les preposicions i les conjuncions.
- Els Manlleus i els préstecs, barbarismes.
- Lèxic
Els i les alumnes que no hagen fet alguna de les lectures obligatòries com Els Esperits Blancs, La Fàbrica o La Mosca. Assetjament a les aules hauran de fer un treball per cada llibre amb el següent esquema:
| COGNOMS: NOM: CURS: DATA: 1. Dades del llibre. 2. Informació sobre l’autor. 3. Anàlisi de l’obra: a. Argument. b. Tema. c. Personatges. i. PARLA SOBRE ELS PERSONATGES d. Espai. i. PARLA SOBRE ON ES DESENVOLUPA LA HISTÒRIA e. Temps (època-duració). f. Com s’estructura el llibre? g. Com acaba el llibre? h. Valoració i conclusió. |
Alacant, 18 juny de 2009
divendres, 5 de juny del 2009
dimecres, 20 de maig del 2009
ESCOLA EN VALENCIÀ
ESCOLA EN VALENCIÀ
Rosanna Valls, i professora
Tots els anys, quan arriba el mes de maig, moltes famílies viuen l’experiència de matricular als seus fills i filles per primera vegada en un centre educatiu. Moltes són les raons que fan que els pares i les mares decidesquen elegir un centre o un altre, com són la proximitat, si és públic o privat, si té bones referències, si coneix el professorat, si li agrada el projecte educatiu...
Una de les opcions que han de triar forçosament és en quina llengua base vol que es faça l’ensenyament del seu fill/filla, si en valencià o en castellà. Al nostre criteri, i sense dubte, l’ensenyament en valencià és l’opció més encertada. Per quins motius?
Perquè el valencià és la llengua del nostre poble des de fa quasi 800 anys. És la dels nostres pares i avis, la de generacions i milers de valencians. És un dels nostres referents culturals. Som valencians i parlem valencià. Si no l’aprenem, l’estimem i la utilitzem nosaltres, a qui li hem de dir que ho faça?
Perquè està demostrat que, independentment de la llengua familiar de l’alumnat, l’únic programa que garanteix la plena competència lingüística en valencià i en castellà és el programa d’ensenyament en valencià, com ho demostra l’experiència docent de més de vint anys d’implantació del valencià així com estudis realitzats sobre el tema per la pròpia Conselleria. També en altre matèries, com per exemple en matemàtiques, el rendiment dels alumnes matriculats en l’opció de valencià sol ser superior.
Perquè en l’escola i en valencià s’acull a tots els nouvinguts que volen viure dignament entre nosaltres i se’ls ofereix aprendre la nostra llengua sense cap problema; ells l’accepten, l’assumeixen i acaben estimant-la.
Perquè per a una educació plurilingüe, que no solament no podem negar als ciutadans del segle XXI sinó que constitueix una eina fonamental de futur per a la formació en un món globalitzat, el valencià es la llengua base d’aprenentatge.
Perquè el coneixement de la llengua pròpia i d’altres llengües ens enriqueix socialment i culturalment, ens obre nous horitzons i possibilitats laborals, ens fa més tolerants, i ens prepara per a aprendre’n més i contactar amb altres cultures.
Perquè una escola democràtica i de qualitat, innovadora, on l’alumnat és el protagonista i el centre del procés d’aprenentatge, que té en compte la nostra història, les nostres tradicions i la nostra cultura, que a la vegada mira cap al futur amb les noves tecnologies i amb els reptes de la globalització, ha de ser -si volem ser coherents- ESCOLA EN VALENCIÀ.
dimarts, 12 de maig del 2009
VISITA A LA FONT ROJA EN ALCOI
dimarts, 5 de maig del 2009
GEMMA PASQUAL PRESENTA "LA MOSCA" AL BLOG DE PERIFÈRIC EDICIONS
Gemma Pasqual: La MOSCA

