LLIBRE OPCIONAL DE LECTURA DE L'ASSIGNATURA LLENGUA I LITERATURA: VALENCIÀ

Francesc Bodí. El soroll de la resta

Premi Enric Valor de Novel·la 2007

Editorial Bromera

Bataller, el protagonista d’El soroll de la resta, és un home a qui les coses li han anat bé: té una bona feina, s’ha casat com cal i té un fill que ha fet carrera. Va estudiar per a periodista i ha acabat sent un publicista d’èxit: va canviar manipulador de la realitat per manipulador de la voluntat. Va fer estudis a París quan París era una festa revolucionària, tot i que a ell no li interessava gaire la política ni la profunditat d’aquella aparent revolució. La seua màxima transgressió va consistir en un romanç furtiu, durant la curta vida del qual sempre va frisar per mantenir el cap i el cor freds, mentre calfava els peus fredolins de la seua amant, ja que a Madrid l’esperava una nòvia formal que li oferia un bon patrimoni: una sòlida empresa immobiliària. Tanmateix, Bataller, als seus encara “jóvens” cinquanta-quatre anys, acaba de tenir el seu tercer infart. Al punt que hom naix comença de morir... Hi ha sotracts que ens adverteixen de la imminència. I hom no pot evitar llavors fer recompte apressat del temps viscut i càbales sobre el que resta per viure. Aritmètiques, però, que no es fan amb llapis i per tant no es poden esmenar si hom s’equivoca o el resultat no convé. I apareix l’angoixa davant la incertesa del que queda per viure, si és molt o poc, si cal seguir la rutina o potser atrevir-se a canviar-la, si aquella decisió va ser encertada o no…

De sobte apareix el tsunami de Tailàndia, i tot d’una el devenir vital de Bataller pren un estany rumb que ens desconcerta. Reapareix i recupera aquell amor furtiu de París i el seu futur pren un altre alicient. Qui li ha donat a ell, home més afortunat que tots nosaltres, una goma per corregir els comptes errats? Amb la decisió de Bataller canvia radicalment el to del relat. Se’ns fa més amable, idíl·lic en la relació amb l’Adrianne recuperada i el paisatge edènic de la Vall de la Gallinera que els acull. Vida rural i personatges d’entranyable humanitat. Un canvi tan radical ens sobta. Bataller passa de ser un home angoixat per les advertències de la mort a viure una feliç segona oportunitat. De fet, i atès com alguns altres personatges refan les seues vides truncades, diríem que és la Vall de les Segones Oportunitats.

Bataller ha canviat, s’ha transformat. Fins i tot pren partit contra el PAI que amenaça la Vall de la Gallinera, ell, que per matrimoni tenia interessos en una empresa immboliària. Com si volguera redimir-se del seu passat, reescriure’l tot de cap a cap. Tot plegat, desconcertant. Llegim amb la mosca darrere l’orella. Tanmateix ens hi deixem menar. Hi ha alguns caps que, aparentment, no lliguen. Però tant és. El nou rumb de la vida de Bataller ens agrada, i aquest entorn idíl·líc, aquesta nova història, que no sabem com casar-la amb l’anterior, també ens atrau i ens arrossega, plàcidament. Com unes inesperades vacances. Ens hem solidaritzat amb Bataller, li fem costat com si ens férem costat a nosaltres mateixos, i pensem que té dret a una segona oportunitat. Nosaltres també la voldríem, si arribava el cas. I és ací on rau l'empatia que ara ens provoca Bataller, ell i la seua nova vida, aqueixa altra oportunitat que tots voldríem de refer comptes. Però, malgrat tot, no hem perdut de vista el Bataller anterior, com si no ens refiàrem de tanta felicitat. Qui del dimoni fuig, debades corre.

Els qui coneixem l’obra literària de Bodí, i l’apreciem com cal, no ens preguntem si ha construït malament l’argument, si se li ha desfilat la trama, sinó quin parany ens ha preparat, quin envisc, quina teranyina... I continuem llegint, seguint el fil de la nova història, tan discordant amb l’anterior. Com si no hi tinguera res a veure. Com si una formara part de la refotuda realitat i l’altra d’un feliç somni. Cal seguir llegint, fruint de les paraules que ens ha teixit Bodí, bé que sense refirar-nos gens de les apareces que ens hi mostra.

La conclusió de la novel·la, ja us la trobareu. I us adonareu, sens dubte, quin gran constructor d’històries és Francesc Bodí.